Viatja Vers poesia a la butxaca dels Texans

Chiara Carminati & Pia Valentinis

JO TENIA DENTS, TU TENIES PA
TU ESTAVES TIP, JO TENIA FAM.
JO TENIA L'AIGUA, TU TENIES FLORS
TU TENIES PAPER, I JO ELS COLORS.
JO TENIA VENT, I TU TEMPORAL
TU TENIES CAMES, JO TENIA CAP.

TU TENIES CLAU, PERÒ A QUI L'IMPORTA.
TU TENIES CLAU, JO NI UNA PORTA.

Poemes dedicats a aquell temps elàstic infinit que anomenem adolescència i que, des que comença, sempre roman, d'una manera o altra, amb nosaltres. Aquell temps en què l'amistat importa més que qualsevol altra cosa, però aleshores, ve l'amor, o alguna cosa que s'hi assembla; en què celebres qualsevol cosa, però et sents sol per no res, irradiat i radiant amb corrents alterns; en què cada dia és un nou territori per mesurar; en què ser difernt és una glòria i una càrraga enorme.
La profunda lleugeresa dels versos de Chiara Carminati acompanya el lector davant d'un mirall on mirar-se i remirar-se i reconèixer-se, a qualsevol edat.